Sergio Chejfec: “el manuscrit produeix nostàlgia, atrau pels seus atributs estètics”

Aquest dimecres 14 de maig va tenir lloc a l’Auditori Meier del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), una conferència a càrrec de l’escriptor argentí Sergio Chejfec sobre l’escriptura en l’era de la producció immaterial on va combinar l’exposició oral amb la projecció d’imatges. L’endemà, Chejfec va impartir un taller d’escriptura al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

L’escriptor argentí va explicar com la revolució digital desplaça el manuscrit, és a dir, ja no s’escriu sobre el paper sinó a l’ordinador. No hi ha un manuscrit original físic, de registre manual, quasi pictòric de l’autor com a font de veritat. Es perd l’originalitat física que té la plàstica i ja no es produeixen originals textuals com cartes o diaris. Com diria Walter Benjamin, existeix una pèrdua de l’aura a causa d’aquesta pèrdua de l’original físic. Boris Groys, pensador i escriptor alemany, parla de la restitució de l’aura per altres mitjans. D’aquesta manera, l’aura seria conceptualitzada com a règim de l’art en el moment de la desaparició.

Alhora, però, la inexistència del manuscrit en provoca un interès creixent com ho demostren les exposicions i, en general, el recel major per a la seva conservació. Fernando Bryce, pintor i dibuixant peruà, copia manualment documents impresos del segle XX com fulletons o articles de premsa rellevants en certs moments històrics.

NY-Times-January-23-Day-of-terror_A3-©Fernando-Bryce_LiMACPortada de ‘The New York Times’ (1905) manuscrita per Fernando Bryce.

Mirtha Dermisache, artista argentina, fa una escriptura que no pertany a cap alfabet, desposseïda de tot valor i presència semàntica, d’una profunda il·legibilitat. Usa un format similar al de les columnes dels diaris molt esquemàtic. El seu treball reflecteix que la narració s’ha allunyat de l’escriptura.

contratapadiario_dermisacheMirtha Dermisache, Diari núm. 1, any 1, 1972 / 1995

Continuant en la mateixa línea, Michael Jacobson en el seu bloc thenewpostliterate.blogspot.com.es exhorta als pintors ascèmics que li envïin els seus treballs i els penja al seu bloc.

Ja al segle XIX, el poeta Stéphane Mallarmé va composar el poema Un cop de daus sense alinear els versos ni els marges de la caixa tipogràfica habitual de manera que la ubicació i el tamany de les paraules prenen la mateixa importància que una seqüència semàntica. Segons Chejfec, es tracta d’un impressionisme pictòric.

D’altra banda, les anotacions, marques, subratllats en els llibres impresos són una operació individual d’apropiació. Va recordar l’obra La causa justa d’Osvaldo Lamborghini on es diu “no leía jamás pero sus subrayados eran perfectos.” També és coneguda la frase de Lamborghini: “primero publicar, después escribir.” El mateix Joyce va escriure i corregir contingut de l’Ulisses posteriorment a la seva publicació.

Pel que fa a les anotacions escrites sobre els manuscrits, es va fer un volum titulat Borges, libros y lecturas a la Biblioteca Nacional d’Argentina que recull els llibres que Borges va donar a la institució on va treballar durant divuit anys. Quasi mil volums que presenten anotacions, marques i manuscrits originals que es van transcriure i contextualitzar donant testimoni de les marques de l’acte de la lectura a través de notes. Curiosament, Borges escrivia únicament als fulls en blanc de l’inici i del final dels llibres. Un altre cas és l’obra incompleta de Nabokov, The Original of Laura, que es va publicar juntament amb les fitxes de l’autor, una oportunitat per accedir al mètode de creació de l’escriptor amb notes, borradors, paràgrafs a mig redactar.

laurapic2

The Original of Laura

En el cas d’Ezequiel Alemian, escriptor argentí, en el Tratado contra el método de Paul Feyerabend reprodueix una sèrie de pàgines d’aquest tractat. Són pàgines llegides, subratllades, reordenades, escanejades. És la imatge d’una lectura, una proposta conceptual. És a partir dels subratllats que es construeix un nou text.

scan10001Tratado contra el método, el nou text d’Ezequiel Alemian

Una altra proposta conceptual seria la de l’argentí Pablo Katchadjian amb Martín Fierro ordenado alfabéticamente on ordena els versos d’aquest poema narratiu argentí de l’escriptor José Hernández alfabèticament sense cap valor semàntic.

Per la seva part, William Kentridge, artista sudafricà, en l’obra No, It Is, recull sèries figuratives sobre pàgines de diccionaris, enciclopèdies i publicacions antigues, potser expressant l’esgotament de l’escriptura.

CD1260.December42012FlipbookdrawingsWilliamKentridge0012Una mostra de No, It Is de William Kentridge

D’altra banda, els avenços tecnològics han permès trobar i conservar originals com en el cas d’Emily Dickinson que escrivia, freqüentment, en paper fràgil. Fa uns mesos, se n’ha publicat un volum als EUA que, segons Chejfec, otorga valor pictòric a l’obra.

En el fons, en els últims trenta anys, ha augmentat l’estudi dels llibres, justament, quan entren en crisis, coexistint amb un culte a les llibreries, les biblioteques, les fotografies i les postals antigues. Fins i tot, hi ha baralles pels manuscrits personals. Segons l’escriptor argentí “el manuscrit produeix  nostàlgia, atrau pels seus atributs estètics.” En els formats digitals, l’aura es troba a la pantalla, en la tecnologia individual. Els arxius digitals prometen la duració de tot el que es fa en aquest format. A través de l’escriptura digital, però, també  es poden recuperar atributs de l’era predigital. De fet, els ebooks permetran anotacions manuscrites, reproduiran l’olor a tinta i, fins i tot, es convertiran en una espècie de fulls flexibles.


sergio-chejfecSergio Chejfec (Buenos Aires, 1956) és autor de narrativa i assaig. Ha viscut a Caracas entre 1990 i 2005; des d’aleshores viu a Nova York, on és professor del màster d’Escriptura creativa en espanyol a la New York University. Els seus quatre últims llibres publicats a Espanya per Candaya: Mis dos mundos, Baroni: un viaje, La experiencia dramática i Modo linterna. El seu bloc: parabolaanterior.wordpress.com

Al bloc de Chejfec es pot llegir l’original del seu puny i lletra, amb les correccions a la vista. “Para mi es una manera de ofrecer el original en el sentido plástico de la palabra. El dibujo de lo escrito. Ese dibujo, ya que es una actividad doble, guarda el tiempo en que ha sido compuesto. Algo así como el recuerdo o su estela. El manuscrito exhibido es documento desviado, ya que no corresponde a nada sino a sí mismo, y sin embargo atrae por el grado de incompletud o contingencia que tiene todo lo hecho con las manos, al contrario de lo escrito propiamente dicho, que postula naturalmente la fijación y la permanencia”. Prodavinci 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s