“Perder-se também é caminho”

No sé si havia arribat la canícula d’estiu, però entre ullada i ullada de sol, escrivia assentada en un banc de pedra que em recordava els meus orígens rústics. Potser per això, vaig viatjar a la meva infantesa, quan m’imaginava la vida com una línia recta. Però, és clar, a mesura que un va creixent i vivint, experimenta els revolts, els nusos, els laberints i els canvis de direcció. Com deia la meva admirada Clarice Lispector: “Perder-se também é caminho”. I tots els viratges que ens fan aprendre i madurar encara que, a vegades, siguin dolorosos, són positius perquè ens fan més forts i, possiblement, més feliços. Al cap i a la fi, el dolor i el desencís també formen part de la vida. Recordo les paraules del captivador Gonçalo M. Tavares fa uns mesos a Barcelona: “Quan ens apropem a l’horitzó, s’allunya. Allò tan meravellós, no ho és.” I torno a Clarice Lispector: “Ser feliz é uma responsabilidade muito grande. Pouca gente tem coragem.”

Estiu de retrobaments,

de viatges,

de descobriments,

del jo,

dels altres,

d’amistats,

d’amors perduts…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s