Conferències, utopies i camins

Com trobar un fil conductor, un nexe entre els seminaris i les conferències a les que he assistit aquest any? I, si, ho puc unir perquè, per a mi, cadascuna de les xerrades ha estat un batec de vida, una ocasió per passar-m’ho bé i d’aprendre moltíssim. Ja formen part d’una nova etapa que vaig iniciar, una etapa amb més ganes de viure que mai. Ara, els  rostres, les paraules són com ombres que, avui, quan repasso els apunts i escric aquestes línies, em persegueixen invisibles, però ben presents.

otra_galaxia_arissaEl perseguit d’Antoni Arissa

Connectar, també, tots aquests col·loquis a través d’una paraula que m’agrada especialment: utopia. Utopia la d’arribar al nivell de coneixement i saviesa del catedràtic de filosofia Miguel Morey (Macba, 5-7 maig). Va ser un plaer escoltar-lo parlar de Nietzsche. El filòsof com a artista. Utopia la de l’escriptor i orador poètic Gonçalo M. Tavares (Cccb, 12 maig) recol·locant l’home al centre del món amb una frase que recordo especialment: “Si ho quantifiquem tot, destruïm les bases de l’humanisme”. Utopia la meva, la de voler penetrar totalment en el pensament de George Didi-Huberman, historiador de l’art i assagista (Macba, 20-22 octubre) en el seminari L’emoció no diu “jo”. Una emoció entesa com a potència, com a moviment, fora del jo perquè l’emoció no és del jo sinó de l’esdeveniment. Didi-Huberman està interessat en la imatge com a gest, com a eina de treball o de joc.

1El poble hmong que es va amagar als boscos de la frontera entre Laos i Vietnam i que va patir un genocidi brutal rebent el periodista Blenkinsop al cor de la jungla (1975) amb gestos d’imploració perquè només els queda expressar el dolor.

De la crisi de la utopia en va parlar el catedràtic de Filosofia Contemporània Manuel Cruz dins del marc del Festival de Filosofia Barcelona Pensa (Llibreria + Bernat, 19 novembre), tot dient que les utopies en la política actual “ocupen un lloc neutre, indiferent i que no mobilitzen a res”. I el doctor, crític i teòric literari, Fredric Jameson, va fer una conferència sobre la utopia avui (Cccb, 3 desembre), una classe magistral al més pur estil americà, plantejant la substitució de l’estat de dret constitucional-liberal per una democràcia militar. Un desafiament psicològic en què calia entendre més la utopia com a forma que com a contingut i que comunicava directament amb la seva frase cèlebre: “És més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme”.

Utopia la del seminari L’altre costat de l’avantguarda: estètica i dissidència política en l’art del segle XX (Macba, 12-13 desembre). Darrere d’aquest títol, Beatriz Preciado, filòsofa i comissària de l’exposició del Macba La passió segons Carol Rama va parlar, precisament, d’aquesta artista italiana invisibilitzada durant tants anys. Davant d’una figura tan singular i d’una obra tan extensa i complexa en significats, potser és impossible que les nocions historiogràfiques actuals ens serveixin per entendre el seu treball. “Realment estem preparats per tal que aquesta obra sigui la nostra contemporània?”

índice1   Una appassionata de Carol Rama

I utopia la del seminari Descolonitzar el museu (Macba, 27-29 novembre). Em va agradar conèixer l’experiència de Clémentine Deliss, directora del Weltkulturen Museum de Frankfurt que  combina la gestió de l’etnografia del passat amb les pràctiques artístiques actuals de manera que s’ha d’enfrontar a les visions més conservadores de la gestió dels museus.

deliseInterior del Weltkulturen Museum

Com va dir l’activista boliviana María Galindo, “no és possible descolonitzar sense despatriarcalitzar  i per despatriarcalitzar cal descolonitzar (…) És un horitzó, una utopia, un impossible (…) però necessitem les utopies.”

Sí, com diu l’escriptor i periodista Eduardo Galeano:

La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar.” 

Imagen 501 

Caminar i caminar perquè com va escriure el filòsof Michel de Montaigne:

“El món no és més que una escola de recerca. No importa qui assolirà l’objectiu, sinó qui farà les més belles curses.”

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s