Amb els anys m’he adonat

Amb els anys m’he adonat que no cal esperar res ni tenir por de res, que canviar és necessari i mai és tard per fer-ho, que morim i neixem una mica cada dia, que hem de mantenir el cor obert sempre, ser valents i expressar el que sentim i no voler-ne fugir encara que no ens responguin o no ens entenguin o ens rebutgin. Mai es pot renunciar a allò que un és. El rebuig és una ferida que es va curant amb el temps i plorar allibera el dolor.

Que els silencis i les mirades diuen molt més que totes les paraules, que és un privilegi observar la bellesa del pas de les estacions, un capvespre o la sortida del sol. Que la poesia és per tot arreu, només cal estar-hi atents.

Que hem de somiar, tendir a les utopies i als impossibles perquè amb voluntat i sentint-ho de veritat, des del fons del cor, tots els camins són transitables, tots els vents es renoven i quasi tot és possible. Hem de lluitar pel que creiem.

Que ens hem d’estimar i valorar a nosaltres mateixos sempre perquè sinó res funciona. Que els amics són tresors que hem de cuidar i que compartir moments i riure amb ells és una festa. Que cal regalar somriures i abraçades amb tendresa i sense mesura.

Sí, de tot això i, segurament, d’altres coses me n’he adonat… I que quan una porta es tanca n’hi ha milers que esperen per ser obertes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s