Capvespre solsticial

A partir d’una fotografia del poeta Josep Porcar titulada Vesprades solsticials

 

Hi ha un paradís perdut rere aquest cap de broma.

He sentit a la galta un fregadís de ploma

i a la boca l’or viu de la bresca de mel.

 

De Sal oberta, Maria-Mercè Marçal

 

 

Ara que em miro les estrelles

i sento el vent i el fred,

penso en tu,

en com has volat onírica

en el teu capvespre solsticial.

Has penetrat gràvida a casa meva

m’has despertat un somriure

t’he obert el cor

i tu t’has apressat

a desfer-se’m a dintre

càlida i guaridora.

M’has recitat poesies,

m’has abraçat

m’has omplert,

seductora

m’has fos totes les tenebres.

T’has apagat, llum,

s’ha instal·lat la nit,

vindrà l’hivern

i el meu record rossola amb tu,

en el teu miratge d’harmonia i de pau.

Vull creure en tu

vull pensar en miracles,

et guardo obert el cor,

vine i reneix en mi

com un esclat de sensacions precioses.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s