Postals sense destinatari III

El gebre ha enamorat la rosa.
Saben que el seu és
un amor de fred i matinada.

Cau una fulla

cauen totes.

Toca renéixer.

Mirant-te sé què és l’amor.

Neva, neva!

És temps de miracles.

Defugen el vermell les grives
i és bonic veure el boix grèvol
amb tota la seva corporeïtat.

Nadal… I si fomentem el caliu de la llar, la senzillesa, els vespres davant del foc, les passejades per un bosc engebrat, les converses amb la gent que estimem, ser tots plegats una mica més infants i ens deslliurem de tant consumisme absurd?

Foto trobada a la xarxa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Diguem-nos
silencis
i mirades,
conjurem-nos
cos a cos
a la Lluna
i a aquest cel.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s