Eavan Boland: les afores com a lloc visionari

A Salze Editorial hem publicat una antologia de la poeta irlandesa Eavan Boland titulada Sal oceànica que ha traduït Miquel Àngel Llauger. La poesia de Boland no havia estat publicada al català fins ara, tot i ser una de les veus més potents del panorama poètic europeu de les darreres dècades.

En una entrevista amb lectors a la web Smartish Pace, Boland va declarar: «vaig començar a escriure en una Irlanda on la paraula “dona” i la paraula “poesia” semblaven oposar-se l’una a l’altra de forma magnètica (…) Volia introduir la vida que vivia en la poesia que escrivia. I la vida que vivia era la vida d’una dona. I no podia acceptar la possibilitat que la vida de la dona no hi fos o no pogués ser anomenada en la poesia de la meva nació.»

La poeta irlandesa integra amb unes capacitats extraordinàries el mite, la història, la llengua, la irlandesitat i la domesticitat. En el suburb, paraula de mal traduir al català, però que en podríem dir les afores, Boland descobreix un espai visionari que li permet parlar dels instants i de la història del dia a dia tal com recull en el poema Aquest moment:

De poemes i planes

De poemes i planes és el títol del disc del grup musical de La Guixa Afers Domèstics que ha versionat poesies de Josep Porcar i un parell de meves. Per saber-ne més podeu llegir l’entrada que ha escrit al seu blog Salms, el poeta castellonenc Josep Porcar o visitar la web del grup osonenc.

Antoni Ferrer, el poeta


«I estem sempre de pas,
penúltims com la llum de la vida tan breu,
com la presència:
com l’agret en el trèvol i el roig en la rosella.»
A «Lux Aeterna», 2021

La Institució Alfons el Magnànim ha publicat la poesia completa del poeta valencià Antoni Ferrer (Alcúdia de Crespins, 1943). Sens dubte, un dels millors poetes en llengua catalana de tots els temps.

Portada del llibre d'Antoni Ferrer

Obrir la porta a la poesia completa d’Antoni Ferrer és entrar en un món de constant i intens gaudi plàstic, lingüístic, musical, sensorial, intel·lectual i artístic, però també significa amarar-se de la humanitat i de la fermesa ètica i moral del seu autor. Pàgina rere pàgina, poema rere poema, els versos s’alcen i vibren: són escultures polides amb lletres i notes musicals, treballs rics i exquisits en el fons i en la forma, d’una honestedat i una autenticitat que traspuen les paraules. No es pot demanar res més. Senzillament, agrair a Antoni Ferrer la seva generositat, el seu art i ofici, i xalar d’una lectura magnífica i aprendre, aprendre molt de la manera d’escriure del poeta i mestre d’Alcúdia de Crespins.

La literatura catalana no es pot permetre que l’obra poètica d’Antoni Ferrer no sigui coneguda i distribuïda àmpliament per tots els territoris dels Països Catalans. La seva poesia mereix ocupar un lloc destacat per la qualitat i pel compromís. Catalunya faria bé de mirar més cap al País Valencià.

Sam Abrams, en el pròleg del llibre diu: «La seva obra és una esplèndida síntesi d’actualitat i tradició.» Diria més, la poesia d’Antoni Ferrer és profundament moderna, contemporània i clàssica. Poca poesia de la que s’ha escrit i s’escriu persistirà d’aquí uns anys, dècades o segles. La poesia d’Antoni Ferrer, sí i sempre, perquè la seva universalitat trascendeix qualsevol moment o època històrica.

Videopoesia «Preludi de foc»
A «Bagatel·les», 1990

L’herba

31890694747_f7671c50c6_c

L’herba

L’herba, el silenci, el bellugar-se de l’ombra
tan sols, en el plor teu del matí,
l’herba, el silenci, el bellugar-se de l’ombra
i les tiges del vent. El teu alleujament
és veure’t tranquil·la tot esperant
que jo arribi de lluny, el teu descans
és l’esperança de trobar-nos al vespre
per casualitat un hivern.
Deixar-te per desaparèixer,
per ser el teu cel on mires
sense remordiments, tenir la teva recança,
la teva memòria, les teves mans buides…
Potser és més dolç plorar-me que tenir-me.

Alfonso Gatto

(Trad. Marta Vilardaga)

 

L’erba

L’erba, il silenzio, il muovere dell’ombra
soli, nel pianto tuo della mattina,
l’erba, il silenzio, il muovere dell’ombra
e gli steli del vento. Il tuo sollievo
è di vederti calma nell’attesa
ch’io giunga da lontano, il tuo riposo
è la speranza d’incontrarci a sera
per caso in un inverno.
Lasciarti per sparire,
per essere il tuo cielo dove guardi
senza rimorsi, avere il tuo rimpianto,
la tua memoria, le tue mani vuote…
Forse è più dolce piangermi che avermi.

Alfonso Gatto

Tutte le poesie (Mondadori, 2017)

Porta’m amb tu

Porta’m amb tu és el títol d’un dels poemes d’Attilio Bertolucci, pare dels coneguts cineastes italians Bernardo i Giuseppe i, ara també, el títol del primer recull en català de l’obra poètica d’aquest poeta fins ara desconegut a casa nostra. Publicat per Salze Editorial, segell especialitzat en la traducció de poesia al català format pel poeta Josep Porcar i jo mateixa, el llibre es pot adquirir a la botiga online de l’editorial, o bé a diverses llibreries dels Països Catalans. Una altra opció és fer-se subscriptor i rebre’l còmodament a casa.

Avui, Dia Mundial de la Poesia, Salze Editorial llança un videopoema per apropar-vos la meravellosa poesia d’Attilio Bertolucci.

Sant Martí

San Martino

Sant Martí

La boira als colls esmolats
saliquejant grimpa,
i sota el mestral
udola i eixalba el mar;

però pels carrers del raval
des del rebollir de les tines
fa via l’aspre olor dels vins
que l’ànima alegra.

Gira sobre les soques enceses
l’ast crepitant:
el caçador està xiulant
a la porta remira

entre els núvols rogencs
estols d’ocells negres,
com exiliats pensaments,
al vespre emigren.

Giosuè Carducci

(Trad. Marta Vilardaga)

San Martino

La nebbia agli irti colli
piovigginando sale,
e sotto il maestrale
urla e biancheggia il mar;

ma per le vie del borgo
dal ribollir de’ tini
va l’aspro odor dei vini
l’anime a rallegrar.

Gira su’ ceppi accesi
lo spiedo scoppiettando:
sta il cacciator fischiando
su l’uscio a rimirar

tra le rossastre nubi
stormi d’uccelli neri,
com’esuli pensieri,
nel vespero migrar.

Giosuè Carducci

8 Dicembre 1883