I els pètals volaven

I els pètals volaven
eren llavis besant-se
ametlles per nàixer
llum que ens desitjava.

Desmai

Videopoema creat pel poeta Josep Porcar on he participat.

Al bosc ha nascut un mirall

Foto extreta de Flickr

Al bosc ha nascut un mirall
que festeja un arbre,
em gronxo a les branques altes
ara que el pit roig dissimula
el Sol ponent de la tarda.
Dins la llum roja i rasant
m’hi acaricio el ventre
com si criés un nadó
de cos trencadís
que viu i que mor
a cada angle.
A saltirons despunta
una fulla suaument delicada,
com jo en els teus ulls
ara que mamprenen el vol.

Bellesa arran

De la font al torrent
precipitadament
llengua i saliva
digereixen el mal regust
de les veles inflades
camí del naufragi.
Un crepuscle empetiteix
la valentia dels cims
no conquerits, el convit
als espais oberts i inexplorats
als nius de cotó i solitud.
Bellesa arran
de fulla d’entranya i de pell,
la llum la flor l’arbre
et broten a tu.

Postals sense destinatari IV

 

De terra, aigua i flors

de rostolls, bales i jocs

són els dies d’estiu,

un sol alt i trempat

guaita els infants

pedalant per camins

de pols i formigues

amb gust a gelat.

Ones braços, ones mans,

ara aigua, ara pedra, ara sal.

Diuen mar

diuen cel

diuen núvols

diuen sorra

dic horitzó

dic més enllà,

et dic.

Es passeja la tardor

llum endins de la tarda,

ara fulla

ara fruit

ara muntanya.

No fou Sol ni fou fulla,

foren besos de besllum.

A l’hora de la llum

blava, la Lluna

de lluny amanyaga

enyorada de mirades.

Existir.

Als balcons i als parcs

festegen verds i blaus

sense finestra ni pedrís.

Aquesta nit em gronxaré amb la Lluna.

Flors i records

embelleixen

pedres i murs

de l’enyorança.

Amunt amunt

toquem el cel.

Clariana de tardor

al cim dolç i clar

de la teva boca.

Estels d’aigua

espills evaporables.

El Sol s’allita

confós de boira.

Gota i pètal

llum i enyor

una rosa encén

brasa i cor,

qui la palpa amb ulls

profunds i tendres

viu l’amor.

Pells i fulles bressolem

amorosint-nos d’estacions

vols solsticis equinoccis,

roents i enllaminits

encaminem una lluor,

dels nostres ulls,

dolça i càlida creació.

Possibles expansions de la llum

Rutes impalpables

puntes de dits obertes

al cel a la sal a la boira

al pas ingenu i metòdic de les estacions.

Carícies de cabells embullen

records vivències oblits

notes d’arribades i de partences

es pollen als ulls i al cor.

Vas vivint o vas morint:

sinònims

silencis

possibles expansions de la llum.

Palpa la retina

         I

Palpa la retina

l’estrofa de l’aigua

l’angulós convit

a un diàleg innat.

L’esqueix d’un dit

entrebanca les fulles

somortes i espesses

al brancam daurat.

 

II

Desescolten estampades

aigua i llum

al revers d’un crit

proper o allunyat.

Nosaltres les fulles

el buit d’un fons

ens apropiem reneguem

del desig festejat.

Som inquietantment  infidels.