Lluny de tu
en paisatges estranys
amb carícies a les mans
lluny de tu
lents els trens
lentes les fulles
que no cauen.
Autor: Marta Vilardaga
Humanista. Escric i tradueixo. Vaig coordinar i dinamitzar durant dos anys (2015-2017) un grup de tertúlia filosòfica sorgit de la II edició del Festival Barcelona Pensa, un Festival de Filosofia organitzat des de la Universitat de Barcelona (UB) en què vaig fer de mediadora cultural.
Treballs recents: traducció al català de "Parola di tenebra" de Federico Federici i nota de lectura, Libri della neve (2018) a https://www.amazon.es/Paraula-tenebra-Federico-Federici/dp/0244992851 ; veu al videopomea "Ocell" de Josep Porcar a https://vimeo.com/280984130 ; traducció a l'italià del poema "LLuny" del llibre "Nectari" de Josep Porcar que ha estat l'origen del videopoema "Lontano" https://vimeo.com/204043061 ; traducció al francès del poema "Recolección" del llibre "La parábola del arcoíris" d'Isaac Gómez Calderón publicat al blog iberoamericà "Vertiente Crítica".
Paraula de Tenebra
Presento la traducció que he fet al català del llibre de poemes Parola di Tenebra, és a dir, Paraula de Tenebra, del poeta, físic, traductor i artista multimèdia Federico Federici.
Una de les peculiaritats del llibre és que els poemes van néixer en alemany i en italià al mateix temps. També n’hi ha un en suec i un altre en francès. Tots ells els trobareu reunits en aquesta edició trilingüe en alemany, italià i català. D’altra banda, podreu llegir una Nota introductiva escrita per en Federico i una Nota al lector que vaig escriure fa uns cinc anys i que ja s’havia publicat en una edició anterior del llibre.
Un recull on les llengües es relacionen en xarxa sense establir un ordre jeràrquic. El llibre es pot adquirir a: https://www.amazon.es/Paraula-tenebra-Federico-Federici/dp/0244992851
Entre braços, rostres i mans
Entre braços, rostres i mans
l’espiral de llengües, silencis i blancs
exclama besos acompanyats
de colors vius i atemporals.
Ocell
Un plaer haver posat veu al poema Ocell. Versos bonics, delicats i dolços del poeta castellonenc Josep Porcar que també és l’autor del videopoema. Sempre és una delícia llegir els seus poemes, les seves traduccions, i veure els videopoemes que construeix. Podeu seguir els seus treballs al blog Salms.
La remor de les ones
La remor de les ones
ens balanceja somni endins
trencant la rigidesa dels esculls,
deixant fluctuar clares la nit,
la set i l’ombra. El vent apropa
els cossos àvids d’estrelles,
una lluna invisible regalima
dels llavis amants. La mar
és una gran pell, un gran jardí.
En som l’aigua, en som la llum.
Retorn
Com tu sense brugit, sé que ara torno a tu,
amant antic, isard d’altes carenes:
en tots a tu et cercava, innocent infidel.Maria Àngels Anglada
“Retorn a la poesia”
Les nits de plor i d’infern
la tristesa insofrible i salada
la incomprensió pròpia i aliena
l’ansietat limitadora i maleïda
la descreença en déus
l’embranzida dels orígens
l’apropament als morts, el paisatge
personal i silenciat, obert sobre la pell
inocula lluminós el verí a les venes
respira lliure a les pupil·les cegues
impulsa ancestral el salt definitiu
a la terra oblidada i promesa.
És el retorn als camins abandonats
al caliu de les abraçades
a les taules i als bancs de pedra.
Núvols de ballarines
He vist que no som sinó un gerro sense flors, una arpa sense cordes.
Jacint Verdaguer
“Naixença d’un poeta” dins Records d’infantesa
Núvols de ballarines, papallones amigues,
heu vingut a trobar-me als boscos
a explicar-me contes de somnis
a cantar-me cançons de sirenes,
he volat cel amunt, he acariciat l’alegria.
Si els humans volguessin rebre humans
en aquests meandres d’acollida,
si volguessin embellir el món
d’aquestes onades blanques,
hi hauria tanta llum,
tanta esperança, tanta vida.
