Autor: Marta Vilardaga
Humanista. Escric i tradueixo. Vaig coordinar i dinamitzar durant dos anys (2015-2017) un grup de tertúlia filosòfica sorgit de la II edició del Festival Barcelona Pensa, un Festival de Filosofia organitzat des de la Universitat de Barcelona (UB) en què vaig fer de mediadora cultural.
Treballs recents: assaig sobre el llibre de poesia "Dunkelwort" de Federico Federici publicat a "Dunkelwort e altre poesie", traducció a l'italià del poema "LLuny" del llibre "Nectari" de Josep Porcar que ha estat l'origen del videopoema "Lontano" i traducció al francès del poema "Recolección" del llibre "La parábola del arcoíris" d'Isaac Gómez Calderón publicat al blog iberoamericà "Vertiente Crítica".
Récolte
Isaac G. Calderón (Valencia, 1979) es un poeta y director creativo que publicó el año pasado su primer libro titulado La parábola del arcoíris con prólogo de Victoria Cirlot en la editorial Los Papeles de Brighton. Con anterioridad, había publicado poemas en distintas revistas como Fósforo, Ciberayllu o Lunas Rojas, en catálogos de arte y en la antología Poesía para nadie (Valencia, 2005). Aquí se pueden leer algunos de esos poemas.
Recientemente, ha escrito un artículo en el blog iberoamericano Vertiente Crítica dónde habla de su libro e incluye el poema Recolección y mi traducción al francés Récolte.
El libro se presentará el próximo 26 de septiembre a las 19 h en la librería La Central de la calle Mallorca en Barcelona.
Sempre fem l’amor a deshora
Sempre fem l’amor a deshora,
en un marc antic que ens limita.
Sempre hi ha algú que somia
submergir-se dins l’aigua,
contemplar-se en un quadre de núvols.
Al sostre del meu estiu
Les vistes d’un capvespre d’estiu s’han tenyit d’un filtre blau. Potser es tracta d’una tonalitat fictícia, però sembla que dins d’aquesta irrealitat, la perfecció podria existir: un vent subtil, una calma estranya, el cant llunyà d’un ocell, unes converses que escolta atentament una lluna geomètrica. Al sostre del meu estiu, una papallona bat les ales i es fa més present la bellesa de la vida malgrat tots els ofecs que, a qui més o a qui menys, a tots ens espeteguen dintre.
S’encén un llumí
S’encén un llumí a la gola i el foc s’estén ràpidament cap a l’esòfag: és així quan no pots dir t’estimo i les llàgrimes expressen un mal inmens. Què li has fet a la vida que et permeti sentir tan intensament?
No es guarirà l’amor quan és profund i li has mirat els ulls. És molt injust que tanta bellesa es perdi, però és perdrà i s’ha de perdre. Cercaràs recer en un Déu estrany i resaràs el dolor sense necessitat d’esglésies.
El meu cos
Those were the days of roses, poetry and prose. Tom Waits
Ensopegues
Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jaure,
Àusias March
Ensopegues:
error i dolor,
vells coneguts.
Sense rancúnia
i sense enyor
us abraço,
conviurem junts
sense covardia
a la mateixa casa,
al mateix llit,
al mateix cos.
-Batega cor
i calla!
