«Estats d’excepció. Lletres per al rescabalament», una proposta literària, col·lectiva, il·lustrada, digital i dissident en aquests temps difícils. Podeu descarregar el llibre aquí o llegir-lo via Yumpu
Autor: Marta Vilardaga
Boira
Boira
Núvol de baix ancoratge
Vent de Terranova
Gàrgola de la font i deu de rius,
Brodat de rosada, cortina d’ensomni,
I gasa estesa per fades;
Suspesa pastura de l’aire,
On esclaten landes de margarides i violes,
I al seu laberint pantanós
Els esplugabous esgaripen i les garses potollen;
Esperit de llacs i mars i rius—
Tragines només perfums i l’efluvi
D’herbes remeieres fins als camps dels homes.
(Trad. Marta Vilardaga)
Mist
Low-anchored cloud,
Newfoundland air,
Fountain-head and source of rivers,
Dew-cloth, dream drapery,
And napkin spread by fays;
Drifting meadow of the air,
Where bloom the dasied banks and violets,
And in whose fenny labyrinth
The bittern booms and heron wades;
Spirit of lakes and seas and rivers,—
Bear only perfumes and the scent
Of healing herbs to just men’s fields.
Henry David Thoreau
1895
Viatge a les ciutats invisibles: Diomira
Setembre no és aquell capvespre llunyà que el viatger captiu de meravelles persegueix en llums palpables i el nostàlgic habitant n’afaiçona amb ulls imaginaris la bellesa d’antigues estàtues. Pels carrers de Diomira flamegen ja altres veus a portals i balconades, mirades acolorides recorren l’autumne, cels de cristall, estels d’estany i bronze. Núvols encesos ressegueixen un crepuscle únic que sobrevola amb càntics d’or les cúpules d’argent.
* Escrit inspirat en la lectura de Le città invisibili d’Italo Calvino.
Flama
El Pont Cooperativa de Lletres fa 10 anys
El Pont Cooperativa de Lletres és una associació d’escriptores i escriptors en llengua catalana de les comarques de la Plana, l’Alcalatén, el Maestrat i els Ports que té per objectiu la difusió de l’activitat literària en català. L’any 2010 es celebrà l’assemblea fundacional a Benassal a l’Alt Maestrat. Enguany es commemora el seu desè aniversari i s’organitzen diferents actes per tal de celebrar-ho i donar a conèixer la tasca que realitzem al País Valencià. En el següent enllaç, es poden descarregar postals amb versos i textos dels membres de l’associació: http://bit.ly/targeselpont
Bruguerar
Bruguerar
I
A la gatzoneta entre les pervinques
defuges
la fúria bleixant dels cavalls
i l’udol
dels gossos al sol.
Tu ets com el llangardaix verd i blau
que de la pròpia remor s’espanta
i estimes
aquests cirerers a penes en flor, gairebé
sense ombra.
Tènues
perfils de muntanyes a les teves pestanyes:
i a l’orella
talment corba sobre el bruc ressec
de tant en tant el rebomboreig
dels poltres desbocats per la plana.
II
Amb les papallones ran de terra
dubtaves
del florir de la ginesta:
i de sobte
enormes ales et dona
aquesta ombra sobrevolant en rombe.
Ara rius,
acer esplèndid,
a l’ombrívol
enervar-se dels cavalls, a l’espaordit
saltar de les llebres entre els narcisos.
III
Es demoren
carícies no donades
entre els dits dels presseguers
i els esguards
d’amor que mai no tinguérem
es pengen de les glicines damunt dels ponts –
Però el riu
és densa fúria d’aigües sense crestes, a la falda
porta profunds rostres de muntanyes:
i a l’immens
tombant dels boscos troba lleu el vent,
toca els frescos núvols
d’abril.
(Trad. Marta Vilardaga)
Brughiera
I
Accoccolato tra le pervinche
sfuggi
la furia ansante dei cavalli
e l’urlo
dei cani al sole.
Tu sei come il ramarro verde e azzurro
che del proprio rumore si spaura
e hai cari
questi ciliegi appena in fiore, quasi
senz’ombra.
Tenui
profili di colline alle tue ciglia:
e all’orecchio
così curvo sull’erica riarsa
a quando a quando il rombo
dei puledri lanciati per la piana.
II
Con le farfalle raso terra
esitavi
al fiorire della ginestra:
e ad un tratto
enormi ali ti dà
quest’ombra trasvolante in rombo.
Ora ridi,
acciaio splendido,
all’ombroso
imbizzarrirsi dei cavalli, al pavido
balzare delle lepri fra i narcisi.
III
Indugiano
carezze non date
fra le dita dei peschi
e gli sguardi
d’amore che mai non avemmo
s’appendono alle glicini sui ponti –
Ma il fiume
è densa furia d’acque senza creste, nel grembo
porta profondi visi di montagne:
e all’immenso
svolto dei boschi trova lieve il vento,
tocca le fresche nuvole
d’aprile.
Antonia Pozzi
28 d’abril de 1937
Fotografies de Josep Porcar
Il miele ultimo dell’ombra
Hem traduït a l’italià el poema proemial de l’exquisit llibre de poesia Anys llum del poeta Josep Porcar:
https://www.porcar.net/2020/01/13/guanto/
