Carta a un tu desconegut II

DSC_0495.jpg

Estimat amic,

Amb el pas del temps, ens carreguem de vivències de tot tipus. En algun moment, és necessari fer una parada i descarregar la motxilla. Ara que venen festes, ara que s’acaba l’any, pot ser un bon moment per fer-ho amb l’ajuda de la fredor de l’hivern. Hem d’aprendre a deixar anar allò que ens fa mal, allò que ja no ens aporta res; saber el que necessitem, el que volem. L’important no és el que perdem sinó el que tenim i, més encara, el que som. Així que alliberem-nos de càrregues innecessàries i fem camí, cadascú el seu, ja sigui més lineal, amb més revolts, amb pujades i baixades, amb bifurcacions… Mil direccions!

Estimem qui som, estimem a les persones, foragitem els rancors, estimem la vida i estimem les nostres morts perquè gràcies a elles també som qui som. Demà s’aixecarà un nou dia, començarem de nou, naixeran noves oportunitats, noves llums. Sentim-nos afortunats de viure, lluitem per viure la nostra vida tal com ens agradaria i fem-ho amb un somriure i, sabent, com diria el poeta, “que tot està per fer i tot és possible”.

Gaudeix de les festes!

Una abraçada,

M.

Capvespre solsticial

A partir d’una fotografia del poeta Josep Porcar titulada Vesprades solsticials

 

Hi ha un paradís perdut rere aquest cap de broma.

He sentit a la galta un fregadís de ploma

i a la boca l’or viu de la bresca de mel.

 

De Sal oberta, Maria-Mercè Marçal

 

 

Ara que em miro les estrelles

i sento el vent i el fred,

penso en tu,

en com has volat onírica

en el teu capvespre solsticial.

Has penetrat gràvida a casa meva

m’has despertat un somriure

t’he obert el cor

i tu t’has apressat

a desfer-se’m a dintre

càlida i guaridora.

M’has recitat poesies,

m’has abraçat

m’has omplert,

seductora

m’has fos totes les tenebres.

T’has apagat, llum,

s’ha instal·lat la nit,

vindrà l’hivern

i el meu record rossola amb tu,

en el teu miratge d’harmonia i de pau.

Vull creure en tu

vull pensar en miracles,

et guardo obert el cor,

vine i reneix en mi

com un esclat de sensacions precioses.

Si em vols estimar

 

 

 

 

 

 

 

Si em vols estimar,

fés-ho sincerament,

sigues tu, brolla obertament,

entrega’t a les danses als dies clars

a l’escalfor d’uns braços.

 

Si em vols estimar,

obriré una finestra al cel,

serà l’entrada als encanteris

als boscos als camins incerts

a la màgia de la pell.

 

Si em vols estimar,

parla’m de mars en calma

de vents enfurismats

de fars en temps de tempesta

de cossos que s’atrauen en l’espai.

 

Si em vols estimar,

conrea flors i sigues pacient,

mira’m,

escolta la meva veu,

és en aquesta pau

que oblidarem el dolor

i començarem a viure.