Carta a un tu desconegut II

DSC_0495.jpg

Estimat amic,

Amb el pas del temps, ens carreguem de vivències de tot tipus. En algun moment, és necessari fer una parada i descarregar la motxilla. Ara que venen festes, ara que s’acaba l’any, pot ser un bon moment per fer-ho amb l’ajuda de la fredor de l’hivern. Hem d’aprendre a deixar anar allò que ens fa mal, allò que ja no ens aporta res; saber el que necessitem, el que volem. L’important no és el que perdem sinó el que tenim i, més encara, el que som. Així que alliberem-nos de càrregues innecessàries i fem camí, cadascú el seu, ja sigui més lineal, amb més revolts, amb pujades i baixades, amb bifurcacions… Mil direccions!

Estimem qui som, estimem a les persones, foragitem els rancors, estimem la vida i estimem les nostres morts perquè gràcies a elles també som qui som. Demà s’aixecarà un nou dia, començarem de nou, naixeran noves oportunitats, noves llums. Sentim-nos afortunats de viure, lluitem per viure la nostra vida tal com ens agradaria i fem-ho amb un somriure i, sabent, com diria el poeta, “que tot està per fer i tot és possible”.

Gaudeix de les festes!

Una abraçada,

M.

Carta a un tu desconegut I

IMG_5430Estimat amic,

Tot tornarà, fins i tot allò que no vols que torni. Dins d’aquest tornar, hi habiten petits i grans desitjos, petits i grans somnis. No pretenguis esborrar-los com si es tractés d’un missatge que fas desaparèixer o un m’agrada que decideixes que sigui un no m’agrada perquè són aquests desitjos i somnis més profunds els que et defineixen autèntic, únic i estimat.

Submergit en el teu racó bonic de la nostàlgia, la vida passa i passa ràpid. Quantes persones belles que naveguen en aquest viatge i que et negues a conèixer… Tan intensos són el dolor i la decepció que han bloquejat la valentia? Espera un temps si és el que et fa falta, sigues còmplice de la natura, observa el cel, abraça els amics, estima’t a tu i a la ferida, però no t’hi entretinguis massa.

Ja ho diuen els poetes, «Sólo imagina lo precioso que podría ser arriesgarse y que te salga bien» i «Ahora sólo la vida te espera con los brazos abiertos y el firme deseo de hacerte feliz,» La vida, aquesta nostra vida, es consumirà igualment.

Espero no haver-te atabalat, t’envio molta força i una abraçada gegant.

Escriu-me aviat,

M.