“Perder-se também é caminho”

No sé si havia arribat la canícula d’estiu, però entre ullada i ullada de sol, escrivia assentada en un banc de pedra que em recordava els meus orígens rústics. Potser per això, vaig viatjar a la meva infantesa, quan m’imaginava la vida com una línia recta. Però, és clar, a mesura que un va creixent i vivint, experimenta els revolts, els nusos, els laberints i els canvis de direcció. Com deia la meva admirada Clarice Lispector: “Perder-se também é caminho”. I tots els viratges que ens fan aprendre i madurar encara que, a vegades, siguin dolorosos, són positius perquè ens fan més forts i, possiblement, més feliços. Al cap i a la fi, el dolor i el desencís també formen part de la vida. Recordo les paraules del captivador Gonçalo M. Tavares fa uns mesos a Barcelona: “Quan ens apropem a l’horitzó, s’allunya. Allò tan meravellós, no ho és.” I torno a Clarice Lispector: “Ser feliz é uma responsabilidade muito grande. Pouca gente tem coragem.”

Estiu de retrobaments,

de viatges,

de descobriments,

del jo,

dels altres,

d’amistats,

d’amors perduts…


The Plaint

L’únic vídeo de ‘The Plaint’ que he pogut trobar amb la veu d’Emma Kirkby. Recomano escoltar i tancar els ulls.

De tota la col.lecció de música clàssica que tinc la sort de poder gaudir, sempre hi ha uns quants autors que tinc més tendència a escoltar: Chopin, Wagner, Mozart i Mendelssohn, entre d’altres. L’afecció em ve de l’escola on vaig escoltar, per primera vegada, ‘Les quatre estacions’ de Vivaldi. Me’n recordo que, curiosament, combinàvem la música clàssica amb diverses cançons de Lluís Llach.

15072012223

Aquell capvespre, però, escoltava música barroca: ‘The Plaint’ pertanyent a ‘The Fairy Queen’ (1702) de Purcell. Em recordo estirada al sofà amb els ulls tancats que enganyava, de tant en tant, per observar el verd explosiu dels roures que s’anava apagant amb la llum del dia. Escena real o irreal, el meu petit món era tot el món i la veu de la soprano Emma Kirkby m’omplia d’una anhelada pau malgrat el dramatisme de la lletra. ‘The Plaint’, adaptació operística de ‘Midsummer Night’s Dream’ de Shakespeare és un plany entre llàgrimes que, bellament, interpreta Emma Kirkby i, potser, entre les seves i les meves, reals o imaginàries, hi havia alguna misteriosa connexió.

'O, let me forever weep:
My eyes no more shall welcome sleep.
I'll hide me from the sight of day,
And sigh my soul away.
He's gone, his loss deplore,
And I shall never see him more.'