Despuntem estacionals

 

DSCN3279I
Al riu despentinat
de la vida ens remullem
ferms o vacil•lants,
xicoies en flor
o febles angelets.

DSCN3191II
Diem i silenciem,
volem comprendre
una ment que ens domina
captivar la bellesa
dessagnar la ferida.

      DSCN2857  III
El so de l’aigua
la remor del vent
ens somien
ens ajacen a l’arbreda
de les petites delícies.

DSCN3236  IV
Despuntem estacionals,
una cortina de llum
ens salva els ulls
a cel obert.

Al bosc ha nascut un mirall

img-20190102-wa0002
Foto extreta de Flickr

Al bosc ha nascut un mirall
que festeja un arbre,
em gronxo a les branques altes
ara que el pit roig dissimula
el Sol ponent de la tarda.
Dins la llum roja i rasant
m’hi acaricio el ventre
com si criés un nadó
de cos trencadís
que viu i que mor
a cada angle.
A saltirons despunta
una fulla suaument delicada,
com jo en els teus ulls
ara que mamprenen el vol.