Diguem la veritat

Diguem la veritat,
per què ocultar-la
en una capsa resclosida?
Podrida qui la voldrà?

Observa la natura
tot en ella és veritat.
Cicles i cicles
que ni el temps
és capaç d’aturar.

Tanta por et fa la meva mà?
L’he perfumada d’espígol
per venir-te a trobar.

Deu ser que no es conrea
el romanticisme en aquests camps.
Fa temps que la química
va matant els gallarets.

Però jo quan tanco els ulls
encara els veig vermells,
tendres i alegres
entre ordis i blats.

Me n’aniré,
la por guarda-la per tu
que el món és dels valents
i la terra hi batega.

T’he de dir

T’he de dir que ens hem fet l’amor i que m’has agradat. No sé si porto una mica de la teva pell i si el somriure és el teu. Meu, teva, teu, meva. És aquest el joc? Quan caigui la nit tornarem a ser fulles foragitades de llur captiveri que el vent remou a la seva voluntat. Has de saber que amb mi tot és senzill. Hi ha qui estima sense trampes, t’ho creguis o no, i ho fa per sempre. Aquesta nit t’abraçaré tan fort que no sentiràs cap neguit ni cap recança, i engalanaré l’habitació d’orquídies roges, de roses blanques, per estimar-te més encara.

Escolteu els somnis

Em vaig quedar quiet i vaig ser un arbre del bosc

Ezra Pound

 

 

Escolteu els somnis

us els ofereixo

en veu baixa.

Cobriu-me de fulles

acolliu-me entre vosaltres

que els peus volen ser arrels

i el cos vol ser arbre.

Que no en traspuï res

de la mirada,

seré llum que acomiada

la tarda.

Quanta comprensió

hi ha en el silenci

d’un arbre

quanta veritat

quant d’amor

quanta pau

quanta ànima.

 

 

*Quadre de Brad Kunkle