Comprendre

1 002309249724..jpg

 

Comprendre és traspassar la pell

sentir-se vulnerable

prendre consciència i sentiment.

Comprendre és imaginar

un arbre que es ramifica en nosaltres

abans de verbalitzar-se.

Comprendre és estimar

és saber escoltar

és la primavera que obre els cors

és el pas previ de l’amor generós i lliure,

aquell que necessita dedicació i carícies

aquell que es manifesta bo i sincer

aquell que no estalvia voluntat ni paciència

per aixecar somriures

per mantenir l’escalf

per fer créixer jardins

per sobreviure al temps.

 

 

 

 

 

 

 

Capvespre solsticial

A partir d’una fotografia del poeta Josep Porcar titulada Vesprades solsticials

 

Hi ha un paradís perdut rere aquest cap de broma.

He sentit a la galta un fregadís de ploma

i a la boca l’or viu de la bresca de mel.

 

De Sal oberta, Maria-Mercè Marçal

 

 

Ara que em miro les estrelles

i sento el vent i el fred,

penso en tu,

en com has volat onírica

en el teu capvespre solsticial.

Has penetrat gràvida a casa meva

m’has despertat un somriure

t’he obert el cor

i tu t’has apressat

a desfer-se’m a dintre

càlida i guaridora.

M’has recitat poesies,

m’has abraçat

m’has omplert,

seductora

m’has fos totes les tenebres.

T’has apagat, llum,

s’ha instal·lat la nit,

vindrà l’hivern

i el meu record rossola amb tu,

en el teu miratge d’harmonia i de pau.

Vull creure en tu

vull pensar en miracles,

et guardo obert el cor,

vine i reneix en mi

com un esclat de sensacions precioses.

Si em vols estimar

 

 

 

 

 

 

 

Si em vols estimar,

fés-ho sincerament,

sigues tu, brolla obertament,

entrega’t a les danses als dies clars

a l’escalfor d’uns braços.

 

Si em vols estimar,

obriré una finestra al cel,

serà l’entrada als encanteris

als boscos als camins incerts

a la màgia de la pell.

 

Si em vols estimar,

parla’m de mars en calma

de vents enfurismats

de fars en temps de tempesta

de cossos que s’atrauen en l’espai.

 

Si em vols estimar,

conrea flors i sigues pacient,

mira’m,

escolta la meva veu,

és en aquesta pau

que oblidarem el dolor

i començarem a viure.

 

 

El fred és transparent

IMG_20171207_122628_222-02.jpeg

El fred és transparent, baixa per unes escales i respira una puresa adolorida. S’adhereix a la vida sense demanar permisos, s’interna per passadissos d’un antic museu i es passeja pel llit de dos cossos entelats. La carn es mou i sua amb pesantor i amb una fredor que trenca els ossos. Un cos mor gelat i essent-hi fuig i, de mica en mica, ja no hi és i se’n va per sempre. En algun indret, encén una llar de foc i decora de flors una casa. L’orquídia que té arrelada al cor creix lliure sense paraules i la sensibilitat se sent tan acollida que aprèn a no esperar res ni tan sols a il·lusionar-se. Explicar què sent el cor que acull una orquídia no és gens fàcil, però viu tan intensament i tan de veritat que crea mons on hi plouen permanentment estrelles. Evita el fred per no marcir-se i es centra en les petites coses, en aquells instants que l’inunden de llum. Flors, senzillesa, voluntat, amor, calidesa i solitud, potser aquesta és la vida.

Si un dia

Per al meu amic de l’ànima, agraint-li tanta vida compartida i desitjant-li que sigui molt feliç

 

Si un dia arriba que s’enfonsa una vida viscuda,

si un dia tens tanta vida que no trobes recipient on encabir-la,

si un dia observes les fulles de la memòria i no t’hi reconeixes,

si un dia has de recomençar-te,

si un dia no entens el perquè,

no davallis als pous obscurs de la misèria,

camina i camina

a ritme lent, a ritme pausat, a ritme ràpid.

No t’aturis ni miris enrere,

endavant s’hi amaga el teu tros de cel.

Per arribar-hi necessites paciència, confiança i amor.

No tinguis por, tu en tens la clau,

t’espera.