Recordo

Imagen 354

Però el cant, però el somni
s’han alçat i caminen
de nou de veu en veu escalfant anys i terres,
omplint de llum els cors

Marc Granell

Recordo una cala d’aigua clara
haver nedat entre corrents
un fons de peixos color plata.
Recordo una platja verge
haver trencat tota nua
una mar de solitud blava.
Recordo una posta de sol
haver acaronat despresa
una tela de to fugaç.
El món em deia
hi ets, et regalo
la vida, viu-la ara.
I visc en una escletxa
de llum pura on
la voluntat s’endinsa
a platges, cales, postes,
gosa trencar pors, límits,
censures, imposicions.
M’apropo a la simplicitat
a l’harmonia
a un temps alentit
a les mirades netes
als somriures francs.
Cada matí obro les finestres
com un fet extraordinari,
a l’horitzó reivindico
la tendresa
les utopies
les paraules amables.

Plora

Foto: Pau Pumarola, via Flickr

Plora. Plora més, molt més.

Podrida com una poma

llença’t a la buidor del plor,

rodola pels vessants

banya el cos en rius

pentina molses i pedres.

Mira al teu voltant:

han plantat dolor

sobre la Terra,

pateixen els infants,

les dones, els homes.

Dona’ls la mà

obre’ls casa teva

ofereix camps de llum,

assolella’t d’esperança

combat les sequeres

les agrors

alça’t com una espiga

atapeïda de llavors.

És la força que neix

d’una vida xica:

mor, lluita, insisteix,

reneix, estima més,

somriu més.

Aquest és el teu altar,

el teu temple,

la teva creença.

Projecte poètic al País Valencià

Molt contenta d’explicar que el poema que podreu llegir després d’aquesta introducció, formarà part d’un dossier de lectura per a noies i nois d’un institut de batxillerat del País Valencià pel curs vinent.

Alfons Navarret, poeta i professor, va prendre uns versos del meu blog, una noia o un noi els va escollir i va escriure uns altres versos inspirant-s’hi, que són els que encapçalen el poema. Més endavant, vaig escriure Cor forjat amb cendres, poema publicat en una entrada anterior que, amb una petita variació, he pensat que guardava relació amb les paraules rebudes. Paraules que en serien la font d’inspiració. Posteriorment, els i les alumnes hauran de crear un document artístic a partir del poema.

En resum, per cada alumne o alumna hi haurà un autor o una autora diferent. Segons l’Alfons, es tracta d‘una idea molt creativa per tractar de relacionar alumnes de batxillerat amb poetes i fer convergir els dos mons.

Moltes gràcies a l’Alfons Navarret i moltíssimes felicitats per la iniciativa! Serà interessant seguir el projecte! I molt agraïda amb l’alumne o l’alumna per l’esforç!

35288056800_7f85ba7a78_b578981989.jpg
Foto: Stefano Rugolo, via Flickr

 

Por, tristesa, soledat

L’ànima buida

 

Cor forjat amb cendres

hagueres de plorar

carrers de vides fredes

mirades tristes,

absències.

Endolciu-me la veu

bufeu angelets blancs

feu-vos petons

vora la mar.

Estic sol, molt sol,

l’aire llueix càlid

no m’espanta parlar,

tinc les respostes

i voldria ser escoltat.

Nits de fil

Fotos trobada a la xarxa. Desconec l’autor.

Mon doux, mon tendre, mon merveilleux amour
De l’aube claire jusqu’à la fin du jour
Je t’aime encore, tu sais, je t’aime

Jacques Brel

Nits de fil

òlibes

vinils

roses

cava,

una tela

petxines

poesies

vent

pinzellades.

Tendrament, lentament,

s’engruna el temps,

el cor, el cos.

Les mans del poeta

IMG_20180603_235444
Foto de Marc Granell. Autor: Josep Porcar

Al poeta Marc Granell

 

Les mans del poeta alberguen

savieses

profecies

resistències

calideses.

 

Les mans del poeta parlen

d’històries passades

de temples d’esperances

de veritables benvingudes

de paraules infinites.

 

Les mans del poeta gesticulen

moviments suaus

moviments ferms,

mirades dolces.

 

Les mans del poeta acaricien

terres eixorques

terres humides,

aigües clares i netes.

 

Les mans del poeta fugen

volen estenen

cercles de bondat i tendresa.

 

Les mans del poeta.