El fred és transparent

IMG_20171207_122628_222-02.jpeg

El fred és transparent, baixa per unes escales i respira una puresa adolorida. S’adhereix a la vida sense demanar permisos, s’interna per passadissos d’un antic museu i es passeja pel llit de dos cossos entelats. La carn es mou i sua amb pesantor i amb una fredor que trenca els ossos. Un cos mor gelat i essent-hi fuig i, de mica en mica, ja no hi és i se’n va per sempre. En algun indret, encén una llar de foc i decora de flors una casa. L’orquídia que té arrelada al cor creix lliure sense paraules i la sensibilitat se sent tan acollida que aprèn a no esperar res ni tan sols a il·lusionar-se. Explicar què sent el cor que acull una orquídia no és gens fàcil, però viu tan intensament i tan de veritat que crea mons on hi plouen permanentment estrelles. Evita el fred per no marcir-se i es centra en les petites coses, en aquells instants que l’inunden de llum. Flors, senzillesa, voluntat, amor, calidesa i solitud, potser aquesta és la vida.

Si un dia

Per al meu amic de l’ànima, agraint-li tanta vida compartida i desitjant-li que sigui molt feliç

 

Si un dia arriba que s’enfonsa una vida viscuda,

si un dia tens tanta vida que no trobes recipient on encabir-la,

si un dia observes les fulles de la memòria i no t’hi reconeixes,

si un dia has de recomençar-te,

si un dia no entens el perquè,

no davallis als pous obscurs de la misèria,

camina i camina

a ritme lent, a ritme pausat, a ritme ràpid.

No t’aturis ni miris enrere,

endavant s’hi amaga el teu tros de cel.

Per arribar-hi necessites paciència, confiança i amor.

No tinguis por, tu en tens la clau,

t’espera.

Enrunar pors i preludis

Si no puc esclafar
les pedres de la realitat,
habitaré un bosc de roures,
pensaré en núvols dispersos,
somiaré les flors del camí,
estimaré un arbre,
un arbust
el Sol o un jardí.

No oblidaré la infantesa
ni abandonaré els desitjos,
petites cireres rebels
petites llunes plenes
que canten la calidesa
d’un rostre
per enrunar pors
i preludis.