Postals sense destinatari IV

 

20180729_094220

De terra, aigua i flors

de rostolls, bales i jocs

són els dies d’estiu,

un sol alt i trempat

guaita els infants

pedalant per camins

de pols i formigues

amb gust a gelat.

20180829_125914

Ones braços, ones mans,

ara aigua, ara pedra, ara sal.

20180813_203857

Diuen mar

diuen cel

diuen núvols

diuen sorra

dic horitzó

dic més enllà,

et dic.

20181107_184312

Es passeja la tardor

llum endins de la tarda,

ara fulla

ara fruit

ara muntanya.

20181128_170215

No fou Sol ni fou fulla,

foren besos de besllum.

IMG_20180820_102542_061

A l’hora de la llum

blava, la Lluna

de lluny amanyaga

enyorada de mirades.

IMG_20180825_211554_672 (1)

Existir.

IMG_20180910_100603_781

Als balcons i als parcs

festegen verds i blaus

sense finestra ni pedrís.

IMG_20180911_213132_335

Aquesta nit em gronxaré amb la Lluna.

IMG_20180913_193133_578

Flors i records

embelleixen

pedres i murs

de l’enyorança.

IMG_20181009_103206_224

Amunt amunt

toquem el cel.

IMG_20181016_004820_977

Clariana de tardor

al cim dolç i clar

de la teva boca.

IMG_20181117_181142_069

Estels d’aigua

espills evaporables.

IMG_20181209_083117_592

El Sol s’allita

confós de boira.

IMG_20181210_144806_295

Gota i pètal

llum i enyor

una rosa encén

brasa i cor,

qui la palpa amb ulls

profunds i tendres

viu l’amor.

IMG_20181217_213703_870

Pells i fulles bressolem

amorosint-nos d’estacions

vols solsticis equinoccis,

roents i enllaminits

encaminem una lluor,

dels nostres ulls,

dolça i càlida creació.

Paraula de Tenebra

IMG_20180613_114050

Presento la traducció que he fet al català del llibre de poemes Parola di Tenebra, és a dir, Paraula de Tenebra, del poeta, físic, traductor i artista multimèdia Federico Federici.

Una de les peculiaritats del llibre és que els poemes van néixer en alemany i en italià al mateix temps. També n’hi ha un en suec i un altre en francès. Tots ells els trobareu reunits en aquesta edició trilingüe en alemany, italià i català. D’altra banda, podreu llegir una Nota introductiva escrita per en Federico i una Nota al lector que vaig escriure fa uns cinc anys i que ja s’havia publicat en una edició anterior del llibre.

Un recull on les llengües es relacionen en xarxa sense establir un ordre jeràrquic. El llibre es pot adquirir a: https://www.amazon.es/Paraula-tenebra-Federico-Federici/dp/0244992851

IMG_20180521_183516
Treball realitzat per Federico Federici sobre un dels poemes de Paraula de tenebra i presentat al Poesiefestival d’enguany a Berlín

Digues

 

el temps que no és res més

que un gran bosc de paraules.

 

Miquel Martí i Pol

 

Digues que serà la llum

una espora de respostes.

Digues que serà la flor

un incendi de conquestes.

Digues que serà la mà

una fiblada de roses.

Digues que serà la nit

una finestra de carícies.

Digues que escriuré versos

que llevin les cuirasses

que seré aigua pura i fresca

rosada humida i neta,

digues que arrabassaré

per uns instants

la vida d’algú.

Digues que les paraules

no es perdran…

Com la tendresa de les herbes

Foto: @marcorosenkranz, via Twitter

vaig sentir conscientment que els homes eren membres d’una espècie aliena a mi. Aliena i desconeguda. Era com si un vel invisible hagués caigut entre jo i el meu amant, un vel prou fi perquè el desig el travessés però prou opac per amagar el caliu humà.

Vivian Gornick

Com la tendresa
de les herbes altes i verdes
com la calidesa
dels dies resplendents i eterns
com l’alegria
del vent lleuger i eteri,
així et voldria fer l’amor,
creant carícies fondes
abraçades perennes
petons tebis
mirades delicades
paraules amb llum.

Em fonc profundament en tu
com una flor que liba
i és libada,
si entens el desig
del meu ésser sencer,
les subtileses que una dona
és capaç de sentir
abans mentre
després, sempre.

Va perdre fragments parts òrgans

Va perdre fragments parts

òrgans. Va quedar òrfena

d’essències radicals. Quan

retroba el jardí perdut

planta altars de fragàncies

lliures i solidàries. Quan

respira l’oxigen inexistent

s’intensifiquen els bells

sentiments,

es purifiquen els vents,

l’ésser,

les pròpies oracions.

 

Llisca el jardí trèmul

pell cos pits

carn endins,

la dona esculpeix la llum

el desig,

s’obren les mans a l’horitzó

els ulls ressonen d’infinits,

de somnis, d’esperances,

el dia entona càntics

de verds de blaus

d’hortènsies que criden

vida.