Paraula de Tenebra

IMG_20180613_114050

Presento la traducció que he fet al català del llibre de poemes Parola di Tenebra, és a dir, Paraula de Tenebra, del poeta, físic, traductor i artista multimèdia Federico Federici.

Una de les peculiaritats del llibre és que els poemes van néixer en alemany i en italià al mateix temps. També n’hi ha un en suec i un altre en francès. Tots ells els trobareu reunits en aquesta edició trilingüe en alemany, italià i català. D’altra banda, podreu llegir una Nota introductiva escrita per en Federico i una Nota al lector que vaig escriure fa uns cinc anys i que ja s’havia publicat en una edició anterior del llibre.

Un recull on les llengües es relacionen en xarxa sense establir un ordre jeràrquic. El llibre es pot adquirir a: https://www.amazon.es/Paraula-tenebra-Federico-Federici/dp/0244992851

IMG_20180521_183516
Treball realitzat per Federico Federici sobre un dels poemes de Paraula de tenebra i presentat al Poesiefestival d’enguany a Berlín

Digues

 

el temps que no és res més

que un gran bosc de paraules.

 

Miquel Martí i Pol

 

Digues que serà la llum

una espora de respostes.

Digues que serà la flor

un incendi de conquestes.

Digues que serà la mà

una fiblada de roses.

Digues que serà la nit

una finestra de carícies.

Digues que escriuré versos

que llevin les cuirasses

que seré aigua pura i fresca

rosada humida i neta,

digues que arrabassaré

per uns instants

la vida d’algú.

Digues que les paraules

no es perdran…

Com la tendresa de les herbes

Foto: @marcorosenkranz, via Twitter

vaig sentir conscientment que els homes eren membres d’una espècie aliena a mi. Aliena i desconeguda. Era com si un vel invisible hagués caigut entre jo i el meu amant, un vel prou fi perquè el desig el travessés però prou opac per amagar el caliu humà.

Vivian Gornick

Com la tendresa
de les herbes altes i verdes
com la calidesa
dels dies resplendents i eterns
com l’alegria
del vent lleuger i eteri,
així et voldria fer l’amor,
creant carícies fondes
abraçades perennes
petons tebis
mirades delicades
paraules amb llum.

Em fonc profundament en tu
com una flor que liba
i és libada,
si entens el desig
del meu ésser sencer,
les subtileses que una dona
és capaç de sentir
abans mentre
després, sempre.

Va perdre fragments parts òrgans

Va perdre fragments parts

òrgans. Va quedar òrfena

d’essències radicals. Quan

retroba el jardí perdut

planta altars de fragàncies

lliures i solidàries. Quan

respira l’oxigen inexistent

s’intensifiquen els bells

sentiments,

es purifiquen els vents,

l’ésser,

les pròpies oracions.

 

Llisca el jardí trèmul

pell cos pits

carn endins,

la dona esculpeix la llum

el desig,

s’obren les mans a l’horitzó

els ulls ressonen d’infinits,

de somnis, d’esperances,

el dia entona càntics

de verds de blaus

d’hortènsies que criden

vida.

Un adéu

Foto trobada a la xarxa

No vas entendre que apartant-me de mi m’allunyaves de tu.

No vas entendre que per sobreviure m’haig d’alimentar de flors, papallones, espais oberts i lliures.

No vas entendre que vaig haver de naufragar per ser qui soc.

No vas entendre que el desig no és un estel que es desperta cada nit per atzar.

No et vaig entendre tampoc.

Hi va haver un dia que en el meu espai de món només hi va cabre un adéu.

Però, amic, avui conjugo el verb estimar: t’he estimat, t’estimo, t’estimaré.

Brilla el cel per a tothom quan l’amor és l’elixir del desamor.

I si ens endinsem…

1 122.jpg

I si ens endinsem al sotabosc brut?

I si no trobem la llum de clorofil·la?

Venim de camins de fang i pols

els passos grinyolen,

però ens sabem madurs

vencedors d’un temps

que hem decidit alentir.

I si vull fer-me conèixer?

I si soc jo que et despulla els ulls?

Venim de boscos fràgils

d’ecos que s’allunyen,

però ens mirem dòcils

amarats d’un prat

que hem vist florir.