Existim en somnis

Existim en somnis,

només així sobrevivim.

M’acaricio el rostre,

els llavis o és la Lluna

que decreix i me’n deixa

traces sobre la pell?

La realitat és el somni,

allò que en diuen vida real

es passeja pels carrers

amb ànima buida

amb mirades sense llum

amb deixadesa als cors.

M’he despertat

i només somio.

En el somni

hi sóc jo de veritat,

l’altra, a vegades,

parla per mi

i plora abandonada.

La consolo i li dic

que no estigui trista

que, algun dia, serem una

de sola, existint només

en el nostre somni.

Esquela. Subversió. Llista de prodigis.

França 035

ESQUELA

El ventre allotjarà greixos, enyors, ciutats grises, incomprensions,

cicatrius, decepcions, angoixes i un arbre que es fon de tristesa

al tombant de la tarda i desapareix.

El tòrax recitarà tocs de campanes, punyalades de silencis.

Rajaran cendres dels mugrons,

burilles de les mans, pols del sexe,

mudeses de la boca.

La Lluna s’haurà amagat i el vent entonarà la Solitud del cel.

Tornaran les llàgrimes d’anys ençà com llamps que esclaten i cremen.

Rebuda la llum i amb l’esquela escrita, s’aproximarà la mort.

L’objectiu és sobreviure el temps i davant del mirall dir-se hi sóc.

 

El dolor nos da todo lo que necesitamos –

nos da las llaves del reino de los muertos,

nos empuja por la puerta cuando aún dudamos.

Edith Södergran

 

SUBVERSIÓ

             SUBVERSIÓ subversió

                                              SUBVERSIÓ subversió

                                                                                     SUBVERSIÓ subversió

 

 

IMG_5433

LLISTA DE PRODIGIS

S’alçaran una papallona d’ales brillants

i una marieta dels meus dits.

Vestiré la casa de flors i de cançons,

nua, sempre nua,

viatjaré en una góndola arran de mar.

El cor tossudament somrient surarà entre lletres.

A la meva mà hi habitarà una altra mà,

la seva curarà les meves ferides,

la meva curarà les seves.

Al ventre hi palpitarà una vida petita i dolça.

Les cuques de llum em concediran un somni,

la Lluna, un desig.

Faré l’amor portant ales a l’esquena

com qui es gronxa, baixa per un tobogan

i fa tombarelles damunt de l’herba.

 

Volvieron los prodigios, 
Pero ahora eran pura verdad 
L.E. Aute

 

Récolte

Isaac G. Calderón (Valencia, 1979) es un poeta y director creativo que publicó el año pasado su primer libro titulado La parábola del arcoíris con prólogo de Victoria Cirlot en la editorial Los Papeles de Brighton. Con anterioridad, había publicado poemas en distintas revistas como Fósforo, Ciberayllu o Lunas Rojas, en catálogos de arte y en la antología Poesía para nadie (Valencia, 2005). Aquí se pueden leer algunos de esos poemas.

Recientemente, ha escrito un artículo en el blog iberoamericano Vertiente Crítica dónde habla de su libro e incluye el poema Recolección y mi traducción al francés Récolte.

El libro se presentará el próximo 26 de septiembre a las 19 h en la librería La Central de la calle Mallorca en Barcelona.