Va perdre fragments parts òrgans

Va perdre fragments parts

òrgans. Va quedar òrfena

d’essències radicals. Quan

retroba el jardí perdut

planta altars de fragàncies

lliures i solidàries. Quan

respira l’oxigen inexistent

s’intensifiquen els bells

sentiments,

es purifiquen els vents,

l’ésser,

les pròpies oracions.

 

Llisca el jardí trèmul

pell cos pits

carn endins,

la dona esculpeix la llum

el desig,

s’obren les mans a l’horitzó

els ulls ressonen d’infinits,

de somnis, d’esperances,

el dia entona càntics

de verds de blaus

d’hortènsies que criden

vida.

Un adéu

Foto trobada a la xarxa

No vas entendre que apartant-me de mi m’allunyaves de tu.

No vas entendre que per sobreviure m’haig d’alimentar de flors, papallones, espais oberts i lliures.

No vas entendre que vaig haver de naufragar per ser qui soc.

No vas entendre que el desig no és un estel que es desperta cada nit per atzar.

No et vaig entendre tampoc.

Hi va haver un dia que en el meu espai de món només hi va cabre un adéu.

Però, amic, avui conjugo el verb estimar: t’he estimat, t’estimo, t’estimaré.

Brilla el cel per a tothom quan l’amor és l’elixir del desamor.

I si ens endinsem…

1 122.jpg

I si ens endinsem al sotabosc brut?

I si no trobem la llum de clorofil·la?

Venim de camins de fang i pols

els passos grinyolen,

però ens sabem madurs

vencedors d’un temps

que hem decidit alentir.

I si vull fer-me conèixer?

I si soc jo que et despulla els ulls?

Venim de boscos fràgils

d’ecos que s’allunyen,

però ens mirem dòcils

amarats d’un prat

que hem vist florir.