Projecte poètic al País Valencià

Molt contenta d’explicar que el poema que podreu llegir després d’aquesta introducció, formarà part d’un dossier de lectura per a noies i nois d’un institut de batxillerat del País Valencià pel curs vinent.

Alfons Navarret, poeta i professor, va prendre uns versos del meu blog, una noia o un noi els va escollir i va escriure uns altres versos inspirant-s’hi, que són els que encapçalen el poema. Més endavant, vaig escriure Cor forjat amb cendres, poema publicat en una entrada anterior que, amb una petita variació, he pensat que guardava relació amb les paraules rebudes. Paraules que en serien la font d’inspiració. Posteriorment, els i les alumnes hauran de crear un document artístic a partir del poema.

En resum, per cada alumne o alumna hi haurà un autor o una autora diferent. Segons l’Alfons, es tracta d‘una idea molt creativa per tractar de relacionar alumnes de batxillerat amb poetes i fer convergir els dos mons.

Moltes gràcies a l’Alfons Navarret i moltíssimes felicitats per la iniciativa! Serà interessant seguir el projecte! I molt agraïda amb l’alumne o l’alumna per l’esforç!

35288056800_7f85ba7a78_b578981989.jpg
Foto: Stefano Rugolo, via Flickr

 

Por, tristesa, soledat

L’ànima buida

 

Cor forjat amb cendres

hagueres de plorar

carrers de vides fredes

mirades tristes,

absències.

Endolciu-me la veu

bufeu angelets blancs

feu-vos petons

vora la mar.

Estic sol, molt sol,

l’aire llueix càlid

no m’espanta parlar,

tinc les respostes

i voldria ser escoltat.

Récolte

Isaac G. Calderón (Valencia, 1979) es un poeta y director creativo que publicó el año pasado su primer libro titulado La parábola del arcoíris con prólogo de Victoria Cirlot en la editorial Los Papeles de Brighton. Con anterioridad, había publicado poemas en distintas revistas como Fósforo, Ciberayllu o Lunas Rojas, en catálogos de arte y en la antología Poesía para nadie (Valencia, 2005). Aquí se pueden leer algunos de esos poemas.

Recientemente, ha escrito un artículo en el blog iberoamericano Vertiente Crítica dónde habla de su libro e incluye el poema Recolección y mi traducción al francés Récolte.

El libro se presentará el próximo 26 de septiembre a las 19 h en la librería La Central de la calle Mallorca en Barcelona.

Contorsions

la poesia non è mai solo tua, come l’amore, ma di tutti

Lei dunque capirà, Claudio Magris

Em deia Josep Porcar, poeta i autor del llibre Preguntes (Edició d’autor, 2015) que dóna peu a aquesta nova entrada al blog, que la poesia no havia de significar, sinó ser. I, potser, encara més: els poemes no només havien de dir, també havien de parlar entre ells.

Justament, aquestes són les idees en què es fonamenta aquest post titulat Contorsions. He estirat algunes paraules dels poemes de Josep Porcar i he construït un nou gest a través de la paraula, la imatge i la veu. Sota de cada contorsió (les paraules de la fotografia són una part del text que es pot escoltar íntegrament a la gravació de veu), hi ha cadascun dels videopoemes que les han inspirat.

Que els poemes siguin veu, volin lliures i siguin compartits.

Gràcies a Josep Porcar per enllaçar aquesta entrada al seu blog Salms en motiu del 15è aniversari!

Lontano

És molt emocionant haver col·laborat en la traducció a l’italià del poema Lluny (Nectari, Edicions del Buc, 2016) del poeta Josep Porcar, que ha estat l’origen del videopoema Lontano.

Moltes gràcies a tothom que ha fet possible aquest projecte i, molt especialment, a en Josep Porcar, en Federico Federici i la Cristina Maselli.

Mireu què en pot néixer d’un bell poema…

Dunkelwort

 

418a32lo9l-_sy344_bo1204203200_

Dunkelwort és el títol d’un dels poemaris de Federico Federici, poeta i traductor italià que acaba de guanyar el Premio nazionale Elio Pagliarani 2016 per l’obra Mrogn.

En una edició revisada i ampliada titulada Dunkelwort e altre poesie (2015) s’hi inclouen la meva lectura dels poemes així com l’anàlisi dels treballs de presentació que el seu autor va fer a la xarxa. El cap de setmana passat, l’obra va viatjar al Festival literari Stadtsprachen a Berlín.

Fluye el tiempo

Vic2

Campanas sentencian que el tiempo me aleja de la vida y me aferro con paso firme a aquellos adoquines envejecidos. Por dentro, escondidos, viajan mis sentimientos como susurros hirientes, dejando huellas en una enredadera invisible de sentimientos compartidos. Recorro con la mano entregada las piedras frías y ásperas de un muro antiguo, esforzándome a recuperar la casa de mi niñez, una simplicidad, un paisaje. En un instante, revivo ese pasado y, en otro instante, todo se desvanece en la nada. Capas de tiempo superpuestas, recuerdos, rincones y detalles que intentan hacerse un hueco en el presente apresurado. Persigo calles irregulares, casi ciegas a la luz. Me pierdo, huyo, busco, me reencuentro en un ir y venir sin pausa ni fin. En lo alto, un trozo de cielo se abre entre tejas rotas como una esperanza quebradiza. Fluye el tiempo, todo permanece inalterable a mi alrededor. No hay luz, no hay verdad, sólo un santo cautivo deseoso de fe y milagros. Paredes agrietadas, transeúntes ausentes, olor a humedad, libros viejos, fragmentos de ciudad.

Publicat, originàriament, el 2013/09/15 al projecte on participàvem diferents autors www.cartografiasliterarias.com