Com la tendresa de les herbes

Foto: @marcorosenkranz, via Twitter

vaig sentir conscientment que els homes eren membres d’una espècie aliena a mi. Aliena i desconeguda. Era com si un vel invisible hagués caigut entre jo i el meu amant, un vel prou fi perquè el desig el travessés però prou opac per amagar el caliu humà.

Vivian Gornick

Com la tendresa
de les herbes altes i verdes
com la calidesa
dels dies resplendents i eterns
com l’alegria
del vent lleuger i eteri,
així et voldria fer l’amor,
creant carícies fondes
abraçades perennes
petons tebis
mirades delicades
paraules amb llum.

Em fonc profundament en tu
com una flor que liba
i és libada,
si entens el desig
del meu ésser sencer,
les subtileses que una dona
és capaç de sentir
abans mentre
després, sempre.

Flors

Flors flors flors,

flors al llit

flors al terra

flors enlaire,

ales brillants

als nostres cels.

Romaní farigola

flors d’acàcia

barvalló lilà…

Rodolem impregnats

de perfums deliciosos,

reneixem aromàtics

amb flors a les mans

amb flors als llavis

amb flors als sexes.

La pluja cau

i ens troba.

Junts junts junts

respirem la llibertat

dels nostres cossos

dels nostres jardins.

Pell pell pell,

la teva pell

que m’exalta

que em salva

que m’escalfa,

la teva pell té

la textura de les flors.