Escolteu els somnis

Em vaig quedar quiet i vaig ser un arbre del bosc

Ezra Pound

 

 

Escolteu els somnis

us els ofereixo

en veu baixa.

Cobriu-me de fulles

acolliu-me entre vosaltres

que els peus volen ser arrels

i el cos vol ser arbre.

Que no en traspuï res

de la mirada,

seré llum que acomiada

la tarda.

Quanta comprensió

hi ha en el silenci

d’un arbre

quanta veritat

quant d’amor

quanta pau

quanta ànima.

 

 

*Quadre de Brad Kunkle

Amb els anys m’he adonat

Amb els anys m’he adonat que no cal esperar res ni tenir por de res, que canviar és necessari i mai és tard per fer-ho, que morim i neixem una mica cada dia, que hem de mantenir el cor obert sempre, ser valents i expressar el que sentim i no voler-ne fugir encara que no ens responguin o no ens entenguin o ens rebutgin. Mai es pot renunciar a allò que un és. El rebuig és una ferida que es va curant amb el temps i plorar allibera el dolor.

Que els silencis i les mirades diuen molt més que totes les paraules, que és un privilegi observar la bellesa del pas de les estacions, un capvespre o la sortida del sol. Que la poesia és per tot arreu, només cal estar-hi atents.

Que hem de somiar, tendir a les utopies i als impossibles perquè amb voluntat i sentint-ho de veritat, des del fons del cor, tots els camins són transitables, tots els vents es renoven i quasi tot és possible. Hem de lluitar pel que creiem.

Que ens hem d’estimar i valorar a nosaltres mateixos sempre perquè sinó res funciona. Que els amics són tresors que hem de cuidar i que compartir moments i riure amb ells és una festa. Que cal regalar somriures i abraçades amb tendresa i sense mesura.

Sí, de tot això i, segurament, d’altres coses me n’he adonat… I que quan una porta es tanca n’hi ha milers que esperen per ser obertes.