Com la tendresa de les herbes

Foto: @marcorosenkranz, via Twitter

vaig sentir conscientment que els homes eren membres d’una espècie aliena a mi. Aliena i desconeguda. Era com si un vel invisible hagués caigut entre jo i el meu amant, un vel prou fi perquè el desig el travessés però prou opac per amagar el caliu humà.

Vivian Gornick

Com la tendresa
de les herbes altes i verdes
com la calidesa
dels dies resplendents i eterns
com l’alegria
del vent lleuger i eteri,
així et voldria fer l’amor,
creant carícies fondes
abraçades perennes
petons tebis
mirades delicades
paraules amb llum.

Em fonc profundament en tu
com una flor que liba
i és libada,
si entens el desig
del meu ésser sencer,
les subtileses que una dona
és capaç de sentir
abans mentre
després, sempre.

Plora

Foto: Pau Pumarola, via Flickr

Plora. Plora més, molt més.

Podrida com una poma

llença’t a la buidor del plor,

rodola pels vessants

banya el cos en rius

pentina molses i pedres.

Mira al teu voltant:

han plantat dolor

sobre la Terra,

pateixen els infants,

les dones, els homes.

Dona’ls la mà

obre’ls casa teva

ofereix camps de llum,

assolella’t d’esperança

combat les sequeres

les agrors

alça’t com una espiga

atapeïda de llavors.

És la força que neix

d’una vida xica:

mor, lluita, insisteix,

reneix, estima més,

somriu més.

Aquest és el teu altar,

el teu temple,

la teva creença.

Projecte poètic al País Valencià

Molt contenta d’explicar que el poema que podreu llegir després d’aquesta introducció, formarà part d’un dossier de lectura per a noies i nois d’un institut de batxillerat del País Valencià pel curs vinent.

Alfons Navarret, poeta i professor, va prendre uns versos del meu blog, una noia o un noi els va escollir i va escriure uns altres versos inspirant-s’hi, que són els que encapçalen el poema. Més endavant, vaig escriure Cor forjat amb cendres, poema publicat en una entrada anterior que, amb una petita variació, he pensat que guardava relació amb les paraules rebudes. Paraules que en serien la font d’inspiració. Posteriorment, els i les alumnes hauran de crear un document artístic a partir del poema.

En resum, per cada alumne o alumna hi haurà un autor o una autora diferent. Segons l’Alfons, es tracta d‘una idea molt creativa per tractar de relacionar alumnes de batxillerat amb poetes i fer convergir els dos mons.

Moltes gràcies a l’Alfons Navarret i moltíssimes felicitats per la iniciativa! Serà interessant seguir el projecte! I molt agraïda amb l’alumne o l’alumna per l’esforç!

35288056800_7f85ba7a78_b578981989.jpg
Foto: Stefano Rugolo, via Flickr

 

Por, tristesa, soledat

L’ànima buida

 

Cor forjat amb cendres

hagueres de plorar

carrers de vides fredes

mirades tristes,

absències.

Endolciu-me la veu

bufeu angelets blancs

feu-vos petons

vora la mar.

Estic sol, molt sol,

l’aire llueix càlid

no m’espanta parlar,

tinc les respostes

i voldria ser escoltat.

Nits de fil

Fotos trobada a la xarxa. Desconec l’autor.

Mon doux, mon tendre, mon merveilleux amour
De l’aube claire jusqu’à la fin du jour
Je t’aime encore, tu sais, je t’aime

Jacques Brel

Nits de fil

òlibes

vinils

roses

cava,

una tela

petxines

poesies

vent

pinzellades.

Tendrament, lentament,

s’engruna el temps,

el cor, el cos.

Va perdre fragments parts òrgans

Va perdre fragments parts

òrgans. Va quedar òrfena

d’essències radicals. Quan

retroba el jardí perdut

planta altars de fragàncies

lliures i solidàries. Quan

respira l’oxigen inexistent

s’intensifiquen els bells

sentiments,

es purifiquen els vents,

l’ésser,

les pròpies oracions.

 

Llisca el jardí trèmul

pell cos pits

carn endins,

la dona esculpeix la llum

el desig,

s’obren les mans a l’horitzó

els ulls ressonen d’infinits,

de somnis, d’esperances,

el dia entona càntics

de verds de blaus

d’hortènsies que criden

vida.