He deixat les finestres obertes a la nit

He deixat les finestres obertes a la nit,

esperava que quan despertés de matinada

les estrelles haguessin envaït l’habitació,

la Lluna hagués descendit del cel

i dormís enmig d’arbres i de flors.

Desesperar per uns instants de bellesa

per una invasió de llum

per una mà suau

per un moviment imprevist,

esperar que el fred i la nit

esquerdin parets i angoixes

eixamplin dolceses i esperances.

Seguir somiant, estimar infinit…

Comprendre

1 002309249724..jpg

 

Comprendre és traspassar la pell

sentir-se vulnerable

prendre consciència i sentiment.

Comprendre és imaginar

un arbre que es ramifica en nosaltres

abans de verbalitzar-se.

Comprendre és estimar

és saber escoltar

és la primavera que obre els cors

és el pas previ de l’amor generós i lliure,

aquell que necessita dedicació i carícies

aquell que es manifesta bo i sincer

aquell que no estalvia voluntat ni paciència

per aixecar somriures

per mantenir l’escalf

per fer créixer jardins

per sobreviure al temps.

 

 

 

 

 

 

 

Postals sense destinatari III

El gebre ha enamorat la rosa.
Saben que el seu és
un amor de fred i matinada.

Cau una fulla

cauen totes.

Toca renéixer.

Mirant-te sé què és l’amor.

Neva, neva!

És temps de miracles.

Defugen el vermell les grives
i és bonic veure el boix grèvol
amb tota la seva corporeïtat.

Nadal… I si fomentem el caliu de la llar, la senzillesa, els vespres davant del foc, les passejades per un bosc engebrat, les converses amb la gent que estimem, ser tots plegats una mica més infants i ens deslliurem de tant consumisme absurd?

Foto trobada a la xarxa

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Diguem-nos
silencis
i mirades,
conjurem-nos
cos a cos
a la Lluna
i a aquest cel.

Carta a un tu desconegut II

DSC_0495.jpg

Estimat amic,

Amb el pas del temps, ens carreguem de vivències de tot tipus. En algun moment, és necessari fer una parada i descarregar la motxilla. Ara que venen festes, ara que s’acaba l’any, pot ser un bon moment per fer-ho amb l’ajuda de la fredor de l’hivern. Hem d’aprendre a deixar anar allò que ens fa mal, allò que ja no ens aporta res; saber el que necessitem, el que volem. L’important no és el que perdem sinó el que tenim i, més encara, el que som. Així que alliberem-nos de càrregues innecessàries i fem camí, cadascú el seu, ja sigui més lineal, amb més revolts, amb pujades i baixades, amb bifurcacions… Mil direccions!

Estimem qui som, estimem a les persones, foragitem els rancors, estimem la vida i estimem les nostres morts perquè gràcies a elles també som qui som. Demà s’aixecarà un nou dia, començarem de nou, naixeran noves oportunitats, noves llums. Sentim-nos afortunats de viure, lluitem per viure la nostra vida tal com ens agradaria i fem-ho amb un somriure i, sabent, com diria el poeta, “que tot està per fer i tot és possible”.

Gaudeix de les festes!

Una abraçada,

M.

Capvespre solsticial

A partir d’una fotografia del poeta Josep Porcar titulada Vesprades solsticials

 

Hi ha un paradís perdut rere aquest cap de broma.

He sentit a la galta un fregadís de ploma

i a la boca l’or viu de la bresca de mel.

 

De Sal oberta, Maria-Mercè Marçal

 

 

Ara que em miro les estrelles

i sento el vent i el fred,

penso en tu,

en com has volat onírica

en el teu capvespre solsticial.

Has penetrat gràvida a casa meva

m’has despertat un somriure

t’he obert el cor

i tu t’has apressat

a desfer-se’m a dintre

càlida i guaridora.

M’has recitat poesies,

m’has abraçat

m’has omplert,

seductora

m’has fos totes les tenebres.

T’has apagat, llum,

s’ha instal·lat la nit,

vindrà l’hivern

i el meu record rossola amb tu,

en el teu miratge d’harmonia i de pau.

Vull creure en tu

vull pensar en miracles,

et guardo obert el cor,

vine i reneix en mi

com un esclat de sensacions precioses.