Contorsions

la poesia non è mai solo tua, come l’amore, ma di tutti

Lei dunque capirà, Claudio Magris

Em deia Josep Porcar, poeta i autor del llibre Preguntes (Edició d’autor, 2015) que dóna peu a aquesta nova entrada al blog, que la poesia no havia de significar, sinó ser. I, potser, encara més: els poemes no només havien de dir, també havien de parlar entre ells.

Justament, aquestes són les idees en què es fonamenta aquest post titulat Contorsions. He estirat algunes paraules dels poemes de Josep Porcar i he construït un nou gest a través de la paraula, la imatge i la veu. Sota de cada contorsió (les paraules de la fotografia són una part del text que es pot escoltar íntegrament a la gravació de veu), hi ha cadascun dels videopoemes que les han inspirat.

Que els poemes siguin veu, volin lliures i siguin compartits.

Gràcies a Josep Porcar per enllaçar aquesta entrada al seu blog Salms en motiu del 15è aniversari!

Però llum

 

wp-1467614947358.jpg

 

Però aquest feix de llum que em penetra líquidament m’ha salvat del no, NO, no.

– Però de l’acàcia florida

de la roba davant del blat

de la bassa i del paller,

què n’has fet?

Dels rostolls del desengany

de la mar a contracor

de l’asfalt de lletres i sons,

què en faràs?

Però cos cos cos cremant-se en una cova de llum, LLUM, llum.