Récolte

Isaac G. Calderón (Valencia, 1979) es un poeta y director creativo que publicó el año pasado su primer libro titulado La parábola del arcoíris con prólogo de Victoria Cirlot en la editorial Los Papeles de Brighton. Con anterioridad, había publicado poemas en distintas revistas como Fósforo, Ciberayllu o Lunas Rojas, en catálogos de arte y en la antología Poesía para nadie (Valencia, 2005). Aquí se pueden leer algunos de esos poemas.

Recientemente, ha escrito un artículo en el blog iberoamericano Vertiente Crítica dónde habla de su libro e incluye el poema Recolección y mi traducción al francés Récolte.

El libro se presentará el próximo 26 de septiembre a las 19 h en la librería La Central de la calle Mallorca en Barcelona.

Ensopegues

Sentint estar en aguait ma dolor,

sabent de cert que en ses mans he de jaure,

Àusias March

Ensopegues:

error i dolor,

vells coneguts.

Sense rancúnia

i sense enyor

us abraço,

conviurem junts

sense covardia

a la mateixa casa,

al mateix llit,

al mateix cos.

-Batega cor

i calla!

Comiat

baixa-01

 

Acomiadar-se d’un mateix,

invisible als ulls dels altres.

 

Cents d’aranyes teixint

teranyines a l’alba del comiat,

cordant amb potes àgils

tot rastre d’identitat.

 

Cents de cadenes estacant

paraules a la nit del comiat,

estrenyent amb melangia

tot rastre d’identitat.

 

Morir de nou:

llàgrima o estel?

 

Renéixer amb tu,

lilà,

olor única i certa.

 

Contorsions

la poesia non è mai solo tua, come l’amore, ma di tutti

Lei dunque capirà, Claudio Magris

Em deia Josep Porcar, poeta i autor del llibre Preguntes (Edició d’autor, 2015) que dóna peu a aquesta nova entrada al blog, que la poesia no havia de significar, sinó ser. I, potser, encara més: els poemes no només havien de dir, també havien de parlar entre ells.

Justament, aquestes són les idees en què es fonamenta aquest post titulat Contorsions. He estirat algunes paraules dels poemes de Josep Porcar i he construït un nou gest a través de la paraula, la imatge i la veu. Sota de cada contorsió (les paraules de la fotografia són una part del text que es pot escoltar íntegrament a la gravació de veu), hi ha cadascun dels videopoemes que les han inspirat.

Que els poemes siguin veu, volin lliures i siguin compartits.

Gràcies a Josep Porcar per enllaçar aquesta entrada al seu blog Salms en motiu del 15è aniversari!

Dunkelwort o “Paraula de tenebra”

418a32lo9l-_sy344_bo1204203200_

Dunkelwort (UHU Bücher, 2013) o “Paraula de tenebra” és el llibre de poesia de l’escriptor i traductor italià Federico Federici, guanyador del premi Lorenzo Montano amb L’opera racchiusa (Lampi di stampa, 2009) i autor de Requiem auf einer Stele (The Conversation Paperpress, 2010). El llibre s’ha presentat a la xarxa, al blog del seu autor, mitjançant cinc posts els quals només es poden escoltar i visualitzar demanant-li les claus d’accés, i un tràiler. Podeu llegir alguns dels poemes en aquest enllaç.

Fa uns mesos, vaig rebre l’encàrrec d’escriure sobre Dunkelwort en la meva llengua materna, el català. Pel seu autor, com que la poesia havia nascut en alemany i, posteriorment, havia passat a l’italià, es tracta de no aturar aquesta cadena i que d’una llengua en neixi una altra. De fet, el llibre conté vint poemes en italià i la seva “traducció” a l’alemany, un al suec i un al francès. No es tracta d’una traducció en un sentit literal, més aviat d’una interpretació amb variacions adaptant-se a les peculiaritats de cada llengua.

El meu treball el podeu llegir i descarregar a continuació així com també al blog de Federico Federici.