Postals sense destinatari I

Melodia de grocs

de capvespre

de silencis,

de l’amor nu i sincer

en clau de sempre.

Flors i fulles

m’inundeu

d’una bellesa

vessada.

Tu passeggi passi nella vita… quante fontane hai visto? Quanta importanza dai al luogo in cui ti trovi? I paesaggi che tu puoi ammirare durante i tuoi viaggi, sono possibili per la mia presenza o la mia assenza.

Acqua, Roberto Parmagnani

Posem-hi flors: una o dues, no en calen més. Llavors, el món, reduït a una finestra, esdevé més bonic, més alegre, més pacífic, més tendre.

wp-image-1184744602

Caminar amunt

ben amunt.

A cada pas

un diluir

de vida.

 

Vall d’Aosta, setembre 2017

 

Que res ni ningú se’ns emporti el somriure i l’esperança!

Bressola que bressola

la mar el meu mirar,

d’enyorances n’estic plena

n’amararé, sola, la mar

i en faré un cel d’estrelles

amb les dolceses de la sal.

I, si el món s’ha d’acabar, que s’acabi així, i jo mirant-lo.

La vida com una erosió permanent que defuig la línia recta.

 

Serra de Tramuntana, setembre 2017