Declaració d’amor a la poesia

3e27a18d9c042403051ccb156e2c3bda2109302557.jpg
Foto trobada a la xarxa

Estrets, embolicats, els nusos entrabanquen la gola, el cap, el jo més íntim. No hi ha esquelet ni voral per cridar, per plorar. Una poeta recita brodats d’aire fent un espai i un temps més humans. Cada vers és una flor; cada poema, un petit jardí a la penombra. Semblaria que els homes han baixat del pedestal i que les tristors són troques menudes guardades en una capsa al cosidor de dalt. La poesia, quan l’habitem, desperta les nits i endolceix els dies, dispersa els nusos i en fa núvols eteris, amants.

Diguem la veritat

Diguem la veritat,
per què ocultar-la
en una capsa resclosida?
Podrida qui la voldrà?

Observa la natura
tot en ella és veritat.
Cicles i cicles
que ni el temps
és capaç d’aturar.

Tanta por et fa la meva mà?
L’he perfumada d’espígol
per venir-te a trobar.

Deu ser que no es conrea
el romanticisme en aquests camps.
Fa temps que la química
va matant els gallarets.

Però jo quan tanco els ulls
encara els veig vermells,
tendres i alegres
entre ordis i blats.

Me n’aniré,
la por guarda-la per tu
que el món és dels valents
i la terra hi batega.

Tardor

wp-image--609080146

La tardor és una vall

de tarongers que em parla

i és verda,

d’un verd llum

que ennuvola la mirada.

 

Aquesta tardor tan meva

travessa els murs de pedra

i guspireja per canals

i sèquies

sense mesura

i sense destí.

 

És confús i estrident

el llenguatge

de les fulles trepitjades,

és estranya la pluja còmplice

d’uns núvols obscurs.

 

En aquesta tardor tan meva

s’esberlen les llunes

es rebel·len les fulles,

s’escola la pluja

per una escletxa fina

de desig descompassat.

 

Es dilaten les velles fulles

i els amants s’hi encaminen

agafats de la mà.

 

Com dir un adéu?

 

Obriran les pupil·les

un espai pels somnis

enmig dels tarongers,

estimaran un amor

que no té límits.

Art efímer

Estels diürns volen fugaços musicant un matí de blau calitjós. Pinzellades àgils en blanc i negre, composicions receloses, art efímer en un jardí d’estiu.

Stelle diurne volano fugaci musicando una mattina di azzurro caliginoso. Penellate vivaci in bianco e nero, composizioni diffidenti, arte effimera in un giardino di estate.