Contorsions

la poesia non è mai solo tua, come l’amore, ma di tutti

Lei dunque capirà, Claudio Magris

Em deia Josep Porcar, poeta i autor del llibre Preguntes (Edició d’autor, 2015) que dóna peu a aquesta nova entrada al blog, que la poesia no havia de significar, sinó ser. I, potser, encara més: els poemes no només havien de dir, també havien de parlar entre ells.

Justament, aquestes són les idees en què es fonamenta aquest post titulat Contorsions. He estirat algunes paraules dels poemes de Josep Porcar i he construït un nou gest a través de la paraula, la imatge i la veu. Sota de cada contorsió (les paraules de la fotografia són una part del text que es pot escoltar íntegrament a la gravació de veu), hi ha cadascun dels videopoemes que les han inspirat.

Que els poemes siguin veu, volin lliures i siguin compartits.

Gràcies a Josep Porcar per enllaçar aquesta entrada al seu blog Salms en motiu del 15è aniversari!

Lontano

És molt emocionant haver col·laborat en la traducció a l’italià del poema Lluny (Nectari, Edicions del Buc, 2016) del poeta Josep Porcar, que ha estat l’origen del videopoema Lontano.

Moltes gràcies a tothom que ha fet possible aquest projecte i, molt especialment, a en Josep Porcar, en Federico Federici i la Cristina Maselli.

Mireu què en pot néixer d’un bell poema…