la poesia non è mai solo tua, come l’amore, ma di tutti
Lei dunque capirà, Claudio Magris
Em deia Josep Porcar, poeta i autor del llibre Preguntes (Edició d’autor, 2015) que dóna peu a aquesta nova entrada al blog, que la poesia no havia de significar, sinó ser. I, potser, encara més: els poemes no només havien de dir, també havien de parlar entre ells.
Justament, aquestes són les idees en què es fonamenta aquest post titulat Contorsions. He estirat algunes paraules dels poemes de Josep Porcar i he construït un nou gest a través de la paraula, la imatge i la veu. Sota de cada contorsió (les paraules de la fotografia són una part del text que es pot escoltar íntegrament a la gravació de veu), hi ha cadascun dels videopoemes que les han inspirat.
Que els poemes siguin veu, volin lliures i siguin compartits.
Gràcies a Josep Porcar per enllaçar aquesta entrada al seu blog Salms en motiu del 15è aniversari!
Amagatall de lletres 